i Manuel Maria Barbosa du Bocage | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Maria Barbosa du Bocage

SinònimManuel Maria Barbosa du Bocage
poètica poètica
Poeta portuguès.
Setúbal, 1765 — Lisboa, 1805

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina. El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava. Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade (1797), fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo. Fou una gran figura de la Il·lustració i, en certa manera, un preromàntic. Així, a l’obsessió per la mort i als clamors retòrics de gelosia i de blasfèmia d’actitud clarament preromàntica, hi afegí un erotisme lànguid i un concepte de la divinitat que pertanyen plenament a la tradició del s XVIII. La gran quantitat dels seus sonets, reunits en tres volums de Rimas (1791, 1799 i 1804), el situen entre els millors poetes portuguesos.

Col·laboració: 
FCu
Llegir més...