Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món. A París (1767) actuà amb Manfredi al Concert Spirituel. Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell. Anà a Madrid (1768) i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort. Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà (1786) la sarsuela La Clementina, amb text de Ramón de la Cruz (representada a València el 1796). Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia (1787-97); mort aquest, hagué de viure d’adaptacions de les seves pròpies obres per a guitarra. Fou l’últim gran compositor italià de música instrumental del s XVIII; la seva extensa producció enclou quatre concerts per a violoncel —un d’aquests, en si bemoll major, ha esdevingut famós—, un Stabat Mater (1800) i nombrosos quartets i quintets per a cordes.
Luigi Boccherini
© Fototeca.cat
Compositor i violoncel·lista italià.