Fou conseller polític del duc d’Alençon (1571) i procurador del rei a Laon. El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République, en la qual intentava de col·locar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat. El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii, enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra. Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI, que analitzà a Réponses aux paradoxes de Monsieur de Malestroit touchant le fait des monnaies et l’enchérissement de toutes choses (1568-69), on considerava que les causes fonamentals eren l’abundància d’or i argent, l’existència de monopolis, una exportació que produïa escassetat, el consum sumptuari dels grans senyors i l’adulteració de la moneda. Bodin proposà una política duanera flexible, proteccionista enfront dels béns manufacturats i lliurecanvista pel que fa als productes de consum de masses.