En la seva joventut col·laborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons. L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques. Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV. La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats. El seu nom ha estat donat a un tipus de lletra.