i Pròsper de Bofarull i Mascaró | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pròsper de Bofarull i Mascaró

història hist i arxivística arxiv
Arxiver i historiador.
Reus, Baix Camp, 1777 — Barcelona, Barcelonès, 1859

Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest. A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells. El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid. En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León. El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de director amb plenitud de funcions. Cal remarcar-ne la tasca ingent de classificació, atesa la incúria en què trobà l’arxiu reial, que era en quatre sales del palau de la Diputació; formà les sèries bàsiques de pergamins, registres, lletres reials i processos de la cancelleria, per ordre cronològic, que estimà més adequat que la distribució originària per armaris. El 1816 obtingué el dipòsit dels papers de la junta superior del Principat i de la Casa de la Moneda; el 1822 fou comissionat per a recollir els documents, còdexs i llibres dels ordes religiosos extingits i salvà una bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i de Sant Cugat del Vallès. El 1828 passà a treballar a l’arxiu de la Generalitat. Com a historiador, afecte a l’escola crítica, deixà una obra fonamental, justificada amb novíssimes fonts i escrita amb exemplar mètode històric: Los condes de Barcelona vindicados (1836). Publicà importants fonts de l’arxiu, col·laborà en l’edició de cort i parlaments projectada per l’Academia de la Historia de Madrid, i, sobretot, inicià la publicació de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , de la qual aparegueren, sota la seva direcció, disset volums (1847-59). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1820) i en fou president (1823). Ha estat publicada la seva correspondència amb Prosper Mérimée i amb Salvador Brocà.

Col·laboració: 
AAr
Llegir més...