i Bogotà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bogotà

Capital de l’estat i del departament de Cundinamarca, Colòmbia constitueix, a la vegada, un districte especial.
Població: 
7.243.698 h
[2009]

Situada a 2 640 m sobre el nivell del mar, el clima és temperat (13°C de mitjana), amb grans oscil·lacions tèrmiques diàries, i una pluviositat anual de 986 mm. El traçat de la ciutat és d’escaquer, amb el centre a la plaça de Bolívar, on hi ha el palau residencial, el Capitolio Nacional i la catedral. Aquest traçat ha estat respectat, bé que una mica modificat, per raó de les exigències d’una ciutat moderna. Al sud hi ha el barri obrer, mentre que al nord és situat el centre comercial, i més al nord la ciutat universitària i els barris residencials. Resten pocs edificis de la ciutat colonial, que els incendis i, sobretot, el terratrèmol del 1948 destruïren, i són situats als voltants de la plaça de Bolívar. La ciutat és un nucli industrial important (indústries tèxtils, alimentàries, químiques, mecàniques, farmacèutiques) i centre d’ensenyament superior, amb diverses universitats estatals i privades: Universidad Nacional de Colombia, fundada el 1867, Universidad Distrital Francisco José de Caldas, fundada el 1950, la Pontificia Universidad Javeriana, fundada el 1622, Universidad Pedagógica Nacional, fundada el 1955, Escuela Superior de Administración Pública, fundada el 1958, Fundación Universidad de Bogotá “Jorge Jadeo Lozano”, fundada el 1954, Fundación Universidad Central, fundada el 1966, Universidad Externado de Colombia, fundada el 1886, Universidad la Gran Colombia, fundada el 1951, Universidad Libre de Colombia, fundada el 1923, Universidad de los Andes, fundada el 1948, Universidad de San Buenaventura, fundada el 1964, Universidad Santo Tomás, fundada el 1965, Universidad Social Católica de la Salle, fundada el 1965 i Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario, fundat el 1653. És punt de partida de diverses autopistes i carreteres i té un aeroport internacional. La ciutat posseeix algunes esglésies que remunten al s. XVI. Entre els edificis civils, és remarcable el palau de San Carlos. El Museo del Oro té una important col·lecció d’orfebreria ameríndia. Fundada per Gonzalo Jiménez de Quesada (1538), fou anomenada primer Santa Fe i després Santa Fe de Bogotà, en honor de l’antiga Bacatà, capital dels txibtxes. Aquest territori depengué de l’audiència de Santo Domingo fins l’any 1549, que hom establí l’audiència de Santa Fe (sotmesa a la jurisdicció del virregnat del Perú). El 1561 esdevingué seu d’un arquebisbat. Al principi del s. XVIII la necessitat de defensar millor els territoris menà a la creació del virregnat de Nova Granada (1717), del qual Santa Fe fou escollida capital. El nou virregnat fou abolit l’any 1723, però fou implantat definitivament el 1739. A partir d’aleshores la ciutat s’anà desenvolupant com un dels centres culturals més importants del Nou Món. L’any 1810, mentre la metròpoli era ocupada per les forces napoleòniques, Santa Fe féu el primer pas cap a la independència en constituir la Junta Suprema del Nuevo Reino de Granada. El 1814 fou presa per Bolívar i, malgrat que les tropes espanyoles comandades pel general Morillo la reconqueriren el 1816, Santa Fe fou finalment ocupada per Bolívar després de la batalla de Boyacá (1819), i arran del congrés d’Angostura, canvià el nom pel de Bogotà. Poc temps després es convertí en capital de la Gran Colòmbia i, en dissoldre's aquesta, en capital de la república de Nova Granada (1831), la qual a partir del 1861 fou anomenada Colòmbia. Des d’aleshores la història política de Bogotà es confon amb la de Colòmbia. L’any 1948 hom hi celebrà la novena conferència internacional d’estats americans.

Col·laboració: 
MJO / ESA / JCM
Llegir més...