i Pere Bohigas i Balaguer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Bohigas i Balaguer

Pere Bohigas i Balaguer
© Fototeca.cat
història hist
Erudit.
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003

Doctor en lletres (1924), professor de paleografia de la Universitat de Barcelona fins el 1939, del Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs a partir del 1941, fou conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya i professor a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Col·laborà en l’aplec de materials per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i publicà un repertori de manuscrits ( Sobre manuscrits i biblioteques , 1985) conservats tant als Països Catalans com a l’estranger. És autor de La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (3 volums 1960-67, a part una sèrie d’articles complementaris). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i del Comitè Internacional de Paleografia i president de la Secció Filològica de l’IEC, publicà nombrosos estudis i texts de literatura catalana, sobretot medieval (edicions d’Ausiàs Marc i dels Tractats de cavalleria en la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, articles sobre Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya i la Bíblia a Catalunya), i de literatura castellana (especialment sobre La Celestina i l’edició del Baladro del Sabio Merlín , a més de la tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal ). Dirigí la Biblioteca Catalana d’Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria (1956), que ell mateix estudià des del punt de vista lingüístic al VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona (1953). Una àmplia selecció dels seus articles foren publicats a Aportació a l’estudi de la literatura catalana (1982).

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...