Segon senyor de Manises, conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d’Alfons el Benigne. Fill de Pere Boïl i d’Aragó. Prengué part en la conquesta de Sardenya (1323), de la qual fou designat reformador amb Bernat de Boixadors el 1326. Ambdós hagueren d’enfrontar-se amb la revolta sarda. Participà en l’expedició de Pere el Cerimoniós a Mallorca i en les campanyes al Rosselló (1343-44) destinades a desposseir Jaume III de Mallorca del seu regne. Fou governador de Perpinyà el 1344, i reformador de Mallorca des del 1345, on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III. El rei Jaume li concedí la jurisdicció de Manises (1329).