Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim. Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella (1430). Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça (1435). Formà part d’algunes ambaixades; el 1434 d’una prop del papa. Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç (1442). El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei hereu seu, però, en morir el duc, Ramon de Boïl no pogué mantenir-se a les fortaleses milaneses. Fou enterrat en el doble sepulcre del seu pare Ramon Boïl i Dies, governador de València, al convent de Sant Domènec de València.