El 1868 presentà a la Scala de Milà l’òpera Mefistofele, que no reeixí. Això l’inclinà més a la poesia: fou membre destacat del moviment literari de la scapigliatura; escriví nombrosos llibrets per a òperes, com La Gioconda, de Ponchielli, i Otello i Falstaff, de Verdi. Després d’abandonar l’òpera Ero e Leandro i de refer Mefistofele (1875), inicià Nerone, que deixà inacabada i que fou completada per Antoni Smareglia i Vicenzo Tommasini (estrenada el 1924). Tendí a sobrevalorar-se com a poeta (Libro dei versi, 1862-67) i no fou conscient de la seva vàlua com a compositor; només en part fou influït per Wagner i tragué l’òpera italiana de la seva rutina.