Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València (1961-66). Des dels anys seixanta va ser un dels introductors del nou realisme als Països Catalans. Clarament influït pel pop-art, el 1964, juntament amb Rafael Armengol i Artur Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març. En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises. Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc (Trama i ordit, 1978; Deu imatges de les Germanies, 1978).
Desenvolupà una obra molt diversa que comprèn pintura, il·lustració, gravat, cartellisme i escultura, sovint vinculada a la història, la literatura i la cultura valencianes. Destaquen especialment les seves interpretacions gràfiques de Tirant lo Blanc i les sèries El punt dins el moviment, dedicada a la pilota valenciana, Els Borja, Els equilibristes, El rostre i La Nau, el viatge del temps, aquesta darrera presentada a la Universitat de València el 2014. Fou també autor d’una extensa producció de cartells i de bona part de la imatge gràfica i les cobertes discogràfiques del grup Al Tall.
Com a il·lustrador col·laborà en nombroses revistes (La ballena alegre, La Codorniz, Quimera) i més tard s’orientà cap al llibre infantil i juvenil (Sóc el foc 1980, El pardalet sabut i el rei descregut, 1982, Tirant lo Blanc, 1989; etc.), gènere en el qual fou guardonat amb els premis Lazarillo (1972), Poma d’Or de Bratislava (1973 i 1987), el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980), el premi Importante del diari Levante - El Mercantil Valenciano (2006) i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (2016).