Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març. En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises. Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc (Trama i ordit, 1978; Deu imatges de les Germanies, 1978). Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes (La ballena alegre, La Codorniz, Quimera) i més tard s’ha orientat cap al llibre infantil i juvenil (Sóc el foc 1980, El pardalet sabut i el rei descregut, 1982, Tirant lo Blanc, 1989; etc), gènere en el qual ha estat guardonat amb els premis Lazarillo (1972), Poma d’Or de Bratislava (1973 i 1987), el Premio Nacional de Artes Plásticas (1986), el premi Importante del diari Levante - El Mercantil Valenciano (2006) i l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (2016).