i Vicent Boix i Ricarte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte
© Fototeca.cat
història hist i literatura lit
Historiador i literat romàntic.
Xàtiva, 1813 — València, 1880

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat. Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1845). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní La Corona de Aragón , que dirigia Víctor Balaguer. Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué. Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria ; fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.

Col·laboració: 
MAL
Llegir més...