i Bernat de Boixadors | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernat de Boixadors

història hist
Governador de Sardenya.
?, ? — Sardenya, 1340

Possiblement fill de Berenguer de Boixadors (mort el 1311) i de la seva muller Blanca. Fou alcaid de Bunyol (lloc que obtingué després en feu honorat), majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna. Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya. Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué diverses possessions a la ciutat i a l’illa. Després d’una breu interrupció en el càrrec, hagué de fer cara a la rebel·lió dels habitants de Sàsser (1328). Acusat de tolerància i complicitat en el saqueig que els oficials reials feren en aquesta ciutat, fou substituït per Ramon de Cardona i tornà a la cort (1330), on guanyà la plena absolució. Formà part d’una ambaixada a Avinyó en un intent de pau amb els genovesos (1334). Fet lloctinent de procurador a Catalunya per l’infant Pere, fou enviat com a reformador a Sardenya per tal de tractar-hi la pau amb els Oria (1335). De tornada a Catalunya, obtingué la senyoria de Boixadors i la lloctinència de la procuració pel comte d’Urgell. El seu darrer títol fou novament de governador i reformador de Sardenya (1340). Pere III ordenà la seva sepultura en el convent de framenors de Lleida, al costat de la del rei Alfons.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...