i Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic i escriptor.
Barcelona, 1703 — Roma, 1780

General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria. Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, en fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775). Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans. Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.

Llegir més...