Aquestes estructures són condensacions de matèria interestel·lar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestel·lars. La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere. Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA. Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que col·lapsen cap al centre (col·lapse gravitatori), fet que alguns astrònoms consideren com la primera etapa de la formació d’un estel. Aquestes condensacions fosques foren observades per primera vegada per Bart J. Bok l’any 1947.
m
pl
Astronomia