Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors. La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques. Cal esmentar-ne: Gli innamorati (1955), segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava (1959), La viaccia (1961), Senilità (1962), Metello (1970), Per le antiche scale (1975), L’eredità Ferramonti (1976), La dame aux Camélias (1980), La Chartreuse de Parma (1982), La Venexiana (1985), Mosca addio (1986), Gli indifferenti (1989) i La villa del Venerdì (1991). També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ (1988) i ‘La famiglia Ricordi’ (1995).