Nascuda en una família d’intel·lectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germana del botànic Oriol de Bolòs. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona (1953) i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a La comarca de Olot. Estudio de geografía regional (1978).
Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació (1991). El 1969 impulsà l’estructuració dels estudis de la llicenciatura de geografia —segons el pla Maluquer— a la Universitat de Barcelona, de la qual sortiren els primers llicenciats el 1972.
Com a docent i investigadora, se centrà en la biogeografia i la ciència del paisatge. Publicà, entre d’altres, Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La inmigración en Barcelona en los dos últimos decenios (1959), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975) i Manual de ciencia del paisaje: teoría, métodos y aplicaciones (1992), i col·laborà en diverses obres de conjunt.