i Oriol de Bolòs i Capdevila | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Oriol de Bolòs i Capdevila

Oriol de Bolòs i Capdevila
© Fototeca.cat
botànica bot
Botànic.
Olot, Garrotxa, 16 de març de 1924 — Barcelona, Barcelonès, 22 de març de 2007

Fill d' Antoni de Bolòs i Vayreda . Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona (1953); membre de la Institució Catalana d’Història Natural (1945), de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1963), de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1964), del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine (SIGMA) de Montpeller (1964) i de la Societat Catalana de Biologia (1965); consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes Balears de Flora Europaea (1959); director de l’Institut Botànic de Barcelona (1967-84). La seva activitat científica s’orientà principalment cap a l’estudi de la florística i la fitocenologia dels Països Catalans, del Pirineu i de la depressió de l’Ebre. També destacà en la cartografia corològica, creant en el si de l’IEC del grup permanent de treball Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars dels Països Catalans (ORCA), i en la cartografia de la vegetació amb el Mapa de vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000. Full 33 Banyoles .

Publicà nombrosos treballs, entre els quals La vegetación de las comarcas barcelonesas , en col·laboració amb Antoni de Bolòs i Vayreda (1950), Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme , en col·laboració amb Josias Braun-Blanquet (1957), Les zones de vegetació de Catalunya (1957), El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic (1968, premi Josep Massot i Palmés 1957), Recherches phytosociologiques dans l’Île de Majorque , en col·laboració amb René Molinier (1959), El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), La botànica catalana als darrers decennis (1969), Contribution à la géobotanique de l’île de Majorque , en col·laboració amb Josep Vigo i Bonada (1972), La vegetació de la Serreta Negra de Fraga (1973), L’Aphyllanthion dans les Pays Catalans (1976), La vegetació del Montseny (1983) i la Flora dels Països Catalans , en quatre volums, en col·laboració amb Josep Vigo i Bonada (1984-2001) i La vegetació de les illes Balears (1996).

Rebé diverses distincions i premis, com la Medalla Narcís Monturiol (1982), la medalla d’argent de l’Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area (OPTIMA) (1986), la Creu de Sant Jordi (1993) i el V premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994). En dues ocasions fou guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or: el 1998, per Atles coriològic de la flora dels Països Catalans , i el 1999, per l’edició actualitzada de Guia per conèixer els arbres , de F. Masclans.

Col·laboració: 
MGa / JMC
Llegir més...