i Bolvir | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bolvir

Sumari de l’article

Bolvir
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
378 h
[2009]
Extensió: 
10 km2

Situació i presentació

És situat a la dreta del Segre. El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament; ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos. A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx.

Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o de Querol, que aflueix al Segre prop dels masos de Talltorta. Completen la xarxa hidrogràfica la séquia de Cerdanya, per la solana, i la de Sant Martí per la part baixa.

El municipi comprèn, a més del poble del seu nom, cap del terme, el poblet de Talltorta, les caseries del Raval del Castell o el Veïnat d’Amunt, i el del Remei, un gran nombre d’urbanitzacions com la Zona Residencial del Golf, compartida amb Guils de Cerdanya, i diversos despoblats: el de Soler, el de Santa Fe de Talltorta i el de Sant Grau de Talltorta.

El terme és travessat de llevant a ponent per la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. Hom pot anar també del poble de Bolvir a Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya) per un camí veïnal. Al SE, vora Talltorta hi ha l’antiga carretera de Puigcerdà a Alp, que travessa el Segre pel pont nou de Soler (construït el 1982) al lloc despoblat conegut per Soler o per Sant Climent de Soler.

La població i l'economia

El 1380 a Bolvir hi havia 16 focs i 5 a Talltorta; el 1553 n'hi havia 13 i 4 respectivament i el 1595, 40 i 6. El 1718 hi havia 240 h a Bolvir i 24 a Talltorta i el 1778, 166 i 56; el 1830 eren 211 i 55, el 1842, 198 i 58 i el 1857, 301 i 84. El màxim demogràfic s’aconseguí el 1900 amb 416 h a tot el terme, però la població ( bolvinencs ) havia baixat a 354 h el 1910 i tornat a augmentar un xic el 1920 amb 356 h. Posteriorment i en conjunt, la població ha disminuït, bé que la tendència fou la inversa durant un curt període entre la fi dels anys seixanta i el començament dels setanta del segle XX. El 1930 hi havia 316 h, 303 h el 1940, 270 h el 1950, 298 h el 1960, 310 h el 1970 i 208 h el 1981. A partir d’aquest cens ssaprecià un augment gradual de la població, amb 218 h el 1986, 226 h el 1991, 267 h el 2001 i 287 el 2005.

El sector primari s’ha mantingut com a base econòmica tradicional del terme. Gran part de la superfície agrària son pastures permanents. El regadiu és força important i els principals conreus són els cereals (blat, sègol i civada), les patates i el farratge. La ramaderia es dedica principalment a la cria de bestiar oví i boví, però també hi ha bestiar equí, cabrú i porcí.

La indústria no ha tingut un pes destacat al municipi (es poden mencionar algunes activitats menestrals de la fusta i el ferro). L’explotació de la pedrera d’esquists i llicorelles per a teulades i llambordes, força activa en temps passat, s’ha deturat. El comerç és també poc important i es disposa de serveis mèdics i escolars bàsics. Dins el sector terciari, que comprèn el 61,94% (2001) de la població ocupada del terme, s’ha desenvolupat molt l’estiueig, i s’ha incrementat l’atractiu turístic amb la instal·lació d’un centre d’hípica i del Reial Club de Golf de la Cerdanya, a més d’un hotel de luxe.

El poble de Bolvir

El poble de Bolvir (1 145 m d’altitud), amb 191 h el 2001, s’esglaona al lleu vessant a banda i banda del torrent d’Agustins, just abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys, d’aquí que hom anomeni el curs subsegüent Torrent Forcat. L’església parroquial de Santa Cecília és un edifici romànic, amb l’absis semicircular ornamentat exteriorment amb una motllura d’on surten unes petites mènsules. Les teulades són de llicorella i el portal és situat a migdia i format per diverses arquivoltes en degradació sobre columnes i pilastres; els capitells són ornamentats i a la part superior del cos avançat on s’obre aquest portal hi ha un fris de dents de serra. El campanar és una torre adossada a migdia, amb coberta piramidal, i és obra posterior. El temple conserva un retaule gòtic (segle XV) que prové de la capella de la Mare de Déu de l’Esperança (petit edifici d’època moderna situat prop de la parròquia); les cinc taules s’ordenen entorn d’una imatge de la Mare de Déu (la primitiva fou destruïda el 1936). Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha un frontal d’altar romànic (segles XII-XIII), amb passatges de la vida dels sants màrtirs Cecília i Valerià, que procedeix de Santa Cecília de Bolvir. També són d’aquesta església un parell de peces d’orfebreria conservades al Museu Diocesà d’Urgell: una portabugia de metall daurat del segle XVII i la creu processional d’argent del segle XVI, gòtica, ornamentada amb figures, nínxols i pinacles, que fou malmesa el 1936 i després restaurada.

El poble disposa d’un local social on hi ha una sala de lectura. La capella de la Mare de Déu de l’Esperança ha estat habilitada com a sala d’exposicions i s’hi exposen un rellotge antic del s XVI i eines del camp. A Bolvir, pel maig, se celebra la festa major de Sant Isidre i a l’agost la festa d’estiu.

Altres indrets del terme

A la part de tramuntana del poble hi ha el Raval del Castell dit també el Veïnat d’Amunt. S'ordena entorn de la torre de Bolvir, que sembla originària del segle XIV, bé que presenta algunes reformes posteriors. És un edifici prismàtic d’àmplia base, amb portal adovellat i una finestra rectangular a cadascun dels tres pisos, disposades segons un eix vertical. Aquest veïnat tenia 47 h el 2001.

A llevant del poble, dalt d’un serrat planer i vora la carretera de Puigcerdà, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Remei, que gaudeix d’una gran vista sobre la Plana de Cerdanya i centra la caseria del Remei, que tenia 15 h empadronats el 2001. És un templet neomedieval amb cúpula poligonal de la fi del segle XIX. Bé que la Mare de Déu del Remei és el 10 d’octubre, s’hi fa un aplec al juny, per sant Joan. A l’E de l’ermita, a mig camí de Guils, hi ha el mas d’Aransó, i a ponent del poble i prop de la dita carretera hi ha el mas de Sallenç, amb la capella de Sant Andreu incorporada a les seves dependències.

Prop d’on el riu d’Aravó conflueix amb el Segre, a la part meridional del terme, hi ha el poblet de Talltorta (1 097 m), amb 29 h el 2001, entorn de l’església parroquial de Sant Climent, que té un campanar de torre d’època moderna. Ha desaparegut l’antiga església parroquial de Santa Fe de Talltorta i avui al seu lloc hi ha el despoblat del mateix nom (el lloc encara era habitat al segle XVII). Un altre despoblat proper és el de Sant Grau de Talltorta. El poble celebra la festa major al juny.

Modernament s’han construït a Bolvir força xalets residencials, fet que ha originat l’aparició de diverses urbanitzacions, com la Farratgeta, les Espiraltes, el Foment de Cerdanya i la Zona Residencial del Golf (compartida amb Guils de Cerdanya), la qual tenia 5 h empadronats el 2001 i és situada al pla prop de la carretera comarcal. La part oriental d’aquest pla és coneguda com pla de la Mala Mort, lloc abans d’aiguamolls (avui és una prada amb xalets) on sembla que ni les vaques no volien pasturar-hi (és situat on conflueixen els termes de Bolvir, Puigcerdà i Guils). Sobre aquest pla, Agustí Puyol i Safont, que fou rector de Bolvir, recollí una llegenda (1894) segons la qual s’hi esdevingué en temps reculats l’assassinat que realitzà un imaginari vescomte de Cerdanya.

La història

El poble de Bolvir, amb la seva església de Santa Cecília, va ser donat, l’any 952, pel comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Miquel de Cuixà. En la concòrdia entre Nunó Sanç i el comte de Foix s’establí, pel setembre del 1233, que la força noviter facta, és a dir feta de nou, de Bolvir fos destruïda. El 1271 Galceran de Pinós va vendre durant dos anys a P. de Rippa de Puigcerdà els drets que tenia a la batllia de Bolvir. Al segle XIV consta que el rei tenia algunes rendes al castell de Bolvir, que era de l’abat de Cuixà.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...