Una branca florentina s’establí a Sarzana (Gènova) i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte (mort el 1529). Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega. Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega. Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte (1746-85), el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino (1750-1836), a qui el seu fill, l’emperador, donà el títol de Madame Mère
. Membres rellevants d’aquesta família foren l’emperador Napoleó I
i el seu fill —el rei de Roma— Napoleó II
; Josep Bonaparte
, rei de Nàpols i d’Espanya; Lluís I d’Holanda
, rei d’Holanda, i el seu fill, l’emperador Napoleó III
, així com el fill d’aquest darrer, el príncep imperial Eugeni Lluís Napoleó Bonaparte
; Jeroni, rei de Westfàlia, i els seus fills Jeroni i Matilde Bonaparte
; Lucien Bonaparte
, príncep de Camino; Elisa Bonaparte
, gran duquessa de Toscana; Paulina Bonaparte
, duquessa de Guastalla; i Carolina, reina de Nàpols.