Ministre general de l’orde (1257), afrontà els corrents regoristes i espirituals. Cardenal i bisbe d’Albano (1273), el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins. D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi (1250-53) i l'Itinerarium mentis in Deum (1259). Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església (1857), li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic. La seva festa se celebra el 15 de juliol.