Salvador Bonavia i Flores

(Barcelona, 1876 — Barcelona, 1925)

Salvador Bonavia

Comediògraf i editor.

Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX (sainets, quadres de costums, paròdies, etc.). Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques (1894), així com el recull de poesia humorística Calderilla literària (1897). Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la col·laboració de Lluís Millà. Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo (1903), de títol burlesc i signada amb el pseudònim A. Nònim, en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític Alexandre Lerroux; El detectiu Jep-Roch-Homs (1909), una paròdia de les aventures de Sherlock Holmes; o El bon lladre (1910), una farsa amb components socials. En la faceta d’editor, el 1918 fundà la col·lecció teatral “L’Escena Catalana”, en la qual va publicar més de cent vuitanta volums d’obres del teatre català del moment. També instituí la “Biblioteca Bonavia”, la qual fou continuada pel seu fill Salvador Bonavia i Panyella, i edità el popular “Bloc Manelic”.