i Narcís Bonet i Armengol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Narcís Bonet i Armengol

música mús
Compositor.
Barcelona, 1933

Fill de Lluís Bonet i Garí. Deixeble de Joan Massià, d’Eduard Toldrà i de Nadia Boulanger. Fou president de Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales (1962). El 1979 succeí Nadia Boulanger en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i des del 1971 és professor del Conservatori de París. Fou també nomenat director adjunt de l’École Normale de Musique de París. Ha escrit Missa in Epiphania Domini , per a cor i orquestra (1957), un concert per a violoncel (1959, estrenat el 1965), música orquestral ( Homenatge a Gaudí , 1966; La tramuntana , 1993; Set cançons populars catalanes , 1997), música de cambra i per a piano, altres obres corals, cançons ( Vistes al Mar , 1948, sobre poemes de J.Maragall; Tres Melodies sobre poesies de R.M.Rilke , 1991; He mirat aquesta terra , 1994, sobre poemes de S.Espriu) i, per a recitador i conjunt instrumental: La pell de brau (1967, també sobre poemes de S.Espriu, i Le cimetière marin (1995 sobre el text homònim de P.Valéry), a més de música escènica ( Pim-Pim-Carabim , 1964; L’Anunciació , 1971; Les troyennes , 1978). Ha publicat Tractat de Solfeig (1984) i Mompou (1993).

Llegir més...