i Joan Bonet i Baltà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Bonet i Baltà

història hist i història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic i historiador.
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1906 — l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 de juliol de 1997

Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i fou repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona. Cal remarcar el seu prefaci a les obres completes de Josep Torras i Bages (1948) i l'epíleg a les de Jacint Verdaguer (1949). A part els estudis de caràcter pastoral, s’especialitzà en la història eclesiàstica catalana (estudis en part inèdits), sobretot el segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l’integrisme (Sardà i Salvany, Pey-Ordeix) i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades, Josep de Calassanç Vives i Tutó, Jaume Collell i Lluís Carreras. El 1984 publicà un volum remarcable: L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, amb documentació inèdita sobre la personalitat de Jacint Verdaguer i, el 1991, amb Casimir Martí, L’integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques (1881-1888). Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Data de revisió: 
2016-09-13
Llegir més...