i Antoni Bonet i Castellana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Bonet i Castellana

Antoni Bonet i Castellana Canòdrom Meridiana
© Fototeca.cat
arquitectura arquit i urbanisme urban
Arquitecte i urbanista.
Barcelona, 20 d’octubre de 1913 — Barcelona, 1989

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé. El 1935 col·laborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona. Com a membre del GATCPAC, el 1935 col·laborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona. El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París. A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna. Dissenyà el seient de tub i pell BKF. Bastí la Ricarda (1953), al Prat de Llobregat, i urbanitzà Punta Ballena (Uruguai) i Solana del Mar (Argentina). En 1956-57 projectà el remodelatge de la zona sud del centre de Buenos Aires. Des del 1963 visqué a Barcelona, on dirigí obres com l’Edifici Mediterrani, el Canòdrom Meridiana (premi FAD 1963), el Pla Montjuïc (amb Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell), la Torre Urquinaona (1971), etc, a més d’altres obres a la Costa Brava, Tarragona, Puigcerdà, Madrid i Múrcia. Acceptà les dades de la tradició humanista mediterrània, bàsicament la llatina, pel fet de fornir un racionalisme de bases industrials, econòmiques i socials. El seu repertori morfològic fou un intent de plantejar i de resoldre d’una manera científica i sistemàtica el remodelatge de les nocions tradicionals en arquitectura sense oblidar els elements estètics i intuïtius.

Llegir més...