i Lluís Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Bonifaç i Massó

escultura escult
Escultor, net de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui visque i estudià, i fill de Baltasar Bonifaç i Anglès (Valls 1709-47), escultor com aquests i pintor.
Valls, Alt Camp, 1730 — Valls, Alt Camp, 1786

Figura cabdal de l’escultura barroca catalana. Començà a actuar a 22 anys; a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico. Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de sants en fusta d’alzina per a executar en plata, 2 lliteres, un cor de catedral i altres objectes. Mereixen ésser citats la imatge de Sant Miquel, a la Barceloneta (1755); el cambril de la Misericòrdia, de Reus (1756); el retaule de Sant Ignasi, a la Granadella (1762); els de La Victòria (1762), i dels Dolors (1779), a Valls; el retaule major de Cubells (1764), i el cor de la seu de Lleida, l’obra més important del barroc a Catalunya, amb més de cent imatges en alt relleu (1775-79). Totes aquestes obres, desaparegudes durant la guerra de 1936-39, eren també una prova de la perícia de Bonifaç en les composicions arquitectòniques influïdes de l’estil Lluís XV francès, amb elegant i sòbria ornamentació rococó, i de la seva escultura àgil i expressiva. Entre les seves obres conservades sobresurten la figura jacent de Sant Aleix i algun relleu de la capella del mateix sant, a Valls (1769); el relleu de Sant Sebastià a l’Academia de Sant Fernando, de Madrid (1763); els passos de la Solitud (1775) i del Davallament (1766), ambdós de Valls, i la grandiosa llitera de L’Assumpta de la seu de Girona (1773). Continuà i augmentà el crèdit de l’escola fundada pel seu avi, concorreguda per deixebles de tot Catalunya, entre els quals el cèlebre Ramon Amadeu (1761-63).

Col·laboració: 
CMB
Llegir més...