i Josep Maria Bonilla i Martínez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Bonilla i Martínez

pintura pint, literatura lit, història hist, gravat grav i periodisme period
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
València, 1808 — València, 1880

Es llicencià en dret a València (1833). Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià. De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames: Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta (1830), Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), un volum de poesies castellanes (1840), i els articles crítics i polèmics del “Diario Mercantil”. Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la Primera Guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de la milícia nacional. El 1837 inicià a València la publicació d’"El Mole"- i s’acredità com a agut pamfletista polític i poeta d’inspiració popular i satírica. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal. Durant el seu exili a Barcelona (1841-42) redactà als periòdics “La Ley” i “El Popular” (republicà, fundat per Felip Monlau) i participà activament en els avalots de la Jamància. S'exilià, de primer, a Castelló de la Plana, i després, a Madrid (1843-49), on fou protegit per Marià Carsi i per Wenceslau Ayguals d’Izco, i on publicà, en unió de Josep Bernat i Baldoví, els periòdics satírics “El Tabalet” (1843) i “La Donsaina” (1844). En tornar a València publicà de nou “El Mole” (1854). Per l’abril del 1856 s’hagué d’exiliar novament, a Madrid, on prengué part en l’alçament de juliol contra el general O'Donnell. Fugí a Castelló de la Plana (1857-63) i, novament a València, féu reaparèixer, “El Mole” (1864-65). Durant la revolució del 1869 redactà el fullet España y los partidos en 1869, crítica càustica de la situació. Després d’un darrer intent de publicar “El Mole” (1870), sense èxit, i d’una estada a Barcelona (1877), s’allunyà de la política i de la literatura. Fou protegit els últims anys per Ciril Amorós. Sol o amb Vicent Boix, publicà d’altres periòdics: “El Desengaño” (1838). “El Cisne” (1839), “La Cantàrida” (1851), “El Gat, la Rata i el Gos” (1855). Signà, amb el pseudònim Nap-i-col, col·laboracions en molts periòdics de l’època.

Col·laboració: 
RBl
Llegir més...