Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional. Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona (1909) i la convertí en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1910). Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona (obrera, de classe mitjana o alta) una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural.
Fou reina dels Jocs Florals (1892) i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís. Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué una amistat reflectida en un extens epistolari (1907-47), inèdit. El 1932 organitzà i presidí la secció femenina de la Lliga Regionalista. Havia col·laborat a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Franar, i a Claror.