i Hermann Bonnín i Llinàs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
teatre teat
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Barcelona, Barcelonès, 13 de novembre de 1935

Graduat a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barclona, ha estat director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid (1968-70), de l’Institut del Teatre (1971-80), que revitalitzà enormement. del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88), i des del 1998, de l’Espai Escènic Joan Brossa --del qual també fou cofundador--, que el 2010 es refundà com La Seca-Espai Brossa, Fabrica de Creació de l'Ajuntament de Barcelona. Membre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya (1985-97), ha estat president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1997-2005).

Com a director escènic cal esmentar els muntatges: La gavina, de Čekhov, amb traducció de Joan Oliver; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); El guant negre, de Strindberg; La confessió i Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre; Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico Garcia Lorca, amb el qual guanyà el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció;  La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, pel qual rebé el premi Butaca a la millor direcció escènica;  El far del maleït (2001), de Paul Autier, Paul Cloquemin i Rachilde, en versió de Sabine Dufrenoy; El fabricant de monstres (2003), de Max Maurey, Paul Coste i Charles Moitrier; La intrusa de Maurice Maeterlinck (2005); Nausica de Joan Maragall (2005); Don Juan, príncipe de las tinieblas, de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid  (2008), Retorn a Andratx (2010), de Baltasar Porcel; El comte Arnau (2011), de Joan Maragall, i La meva Ismènia (2013), d’Eugène Labiche, entre d’altres.

Ha participat també com a actor en nombroses obres teatrals (El banquet, Qui té por de Virgínia Woolf?Electra, etc), de cinema (La Senyora, de Jordi Cadena, 1987; Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt, 1989; La Ciudad de los prodigios, de Mario Camus, 1999; Volverás, d’Antoni Chavarrías, 2003; I figli strappati, de Massimo Spano, 2005) i també de televisió. Juntament amb Sergi Casamitjana dirigí Andrea (1995), que també protagonitzà. Rebé el Premi Nacional de cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994).

Ha rebut,també, el Premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l'apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Catalunya del CONCA (2013). Des del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2014-02-27
Llegir més...