i Jaume de Borbó i de Borbó-Parma | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

ciències polítiques polít i història hist
Duc de Madrid.
Verey, Suïssa, 1870 — París, 1931

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III, fill del pretendent carlí Carles VII. Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa (1904). A la mort de Carles VII (1909), proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme. Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins. Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria. El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris dels alemanys. Aquest fet motivà una escissió del carlisme, dirigida per Juan Vázquez de Mella, que, amb el nom de tradicionalisme, se separà de l’obediència al pretendent. No contragué matrimoni. El 1931, proclamada la República Espanyola, féu un pacte amb Alfons XIII per traspassar la solució del plet dinàstic a la decisió d’unes corts representatives.

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...