i Lluïsa Adelaida de  Borbó-Penthièvre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluïsa Adelaida de  Borbó-Penthièvre

història hist
Duquessa de Chartres i després duquessa d’Orleans.
París, 1753 — Ivry, Val-de-Marne, 1821

Filla de Lluís de Borbó, duc de Penthièvre, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França. Presidí, al final de l’Antic Règim, l’anticort parisenca del Palais Royal; s’hi féu remarcar menys per la seva activitat política que per les seves virtuts privades. Empresonada el 1793, el Directori la deportà (1797). Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres (1797 i 1801-08), l’Escala i Sarrià (1797-1801), on constituí un petit saló alhora literari i polític. Residí també a Palerm i a Maó (1809 i 1811-14), fins que la caiguda de l’Imperi posà terme al seu exili.

Llegir més...