Fou governador de Tudela (1114-26) en nom de Rotró i del rei aragonès. El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona, llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona. El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona. Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès (o Sibil·la, morta el 1170): Guillem, Robert, Ricard i Berenguer. El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort, atorgà carta de població als habitants de Tarragona, quan ja n'havia confiat el govern al seu fill Guillem de Tarragona, fet que inicià les desavinences amb el nou arquebisbe. El 1151 aquest cedí els seus drets sobre Tarragona al comte de Barcelona. Robert, que no hi havia renunciat, i després d’alguns conflictes, signà un acord (1153) efímer amb l’arquebisbe i el comte. La seva acció a Tarragona consta fins el 1154. Aquest antagonisme acabà amb l’assassinat de Guillem (1168) a Tortosa i el de l’arquebisbe Hug de Cervelló, comès el 1171 pel seu germà Berenguer com a venjança.