les Borges del Camp

Detall d’un dels carrers de les Borges del Camp (Baix Camp)

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Camp.

Situació i presentació

El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km2, és voltat pels de Botarell (SW), Riudecols (puntualment a l’W), Alforja (NW), Maspujols (NE) i Riudoms (SE). Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna (541 m), el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja.

El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp. El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de la qual trenca la carretera C-242, que travessa la vila en direcció a Alforja. Les Borges disposa d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa-Madrid, antiga línia dels directes, que entre els segles XIX i XX donà una certa empenta comercial a la localitat.

Sembla que el primer nucli de població sorgí prop de la Riera, a uns 400 m del poble actual, durant l’època sarraïna. Tanmateix, segons Joan Coromines, el nom del poble, tot i ésser en català sinònim de ‘'casa de pedra seca”, és d’origen aràbic i significa ‘torre o lloc de defensa’. Com a data curiosa cal recordar que a la partida de les Torres hi ha la torre dels Moros, encara que força més tardana.

La població i l'economia

Són poques les dades conegudes de la seva població (borgencs) en època medieval. Tenia 22 focs el 1339, 27 el 1378, dades que semblen indicar que l’afectaren poc les grans pestes del segle XIV, 26 el 1413 i el 1457, 34 el 1515, 39 el 1553 i 31 el 1563. Tot i la crisi econòmica, al segle XVI devia experimentar una expansió demogràfica, ja que s’esmenta el Carrer Nou i el 1532 l’hospital, que es mantingué actiu fins el 1905. Les Borges tenia 485 h el 1719 i 796 h el 1787. El 1830 la població era de 881 h, xifra que augmentà fins a 1.008 h el 1842, 1.066 el 1860 i 1.229 el 1887, si bé el 1897 baixà fins als 1.039. Les Borges entrà al segle XX amb 1.175 h, nombre que augmentà fins a 1.213 h el 1930, data en què s’inicià una davallada que portaria als 1.120 h el 1960, moment en què començà una recuperació: 1.346 h el 1975, 1.356 el 1981, 1.383 h el 1991 i 1.620 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 1.855 h.

La base econòmica tradicional del municipi ha estat l’agricultura. Ja a partir del segle XVII es parla del conreu dels avellaners i als horts es collien cítrics, magranes, codonys i hortalisses. A la primera meitat del segle XIX produïa i comercialitzava avellanes, vi, aiguardent i oli. Malgrat una certa recessió, les terres de conreu ocupen una bona part del terme, compartides pel secà i el regadiu. Hi predominen l’avellaner, l’olivera, els ametllers i la vinya, productes comercialitzats per una cooperativa agrícola. Hi ha també alguns garrofers i arbres fruiters (presseguers, cirerers). Al regadiu hom conrea tot tipus d’hortalisses.

La ramaderia se centra sobretot en la pràctica de l’avicultura i la cuniculicultura. A les darreres dècades del segle XX gran part de la població passà a dedicar-se als sectors secundari i terciari, activitats desenvolupades sobretot a la propera ciutat de Reus.

El 1560 es documenten ja un forn de calç, una ferreria i tres eres, mentre que el 1532 es parlava d’un molí. Malgrat que el sector industrial del terme ha vist desaparèixer les indústries tradicionals (molins de farina, forns d’obra i calç, bòbila, destil·leries d’aiguardent i una fàbrica de gèneres de punt), al final del segle XX rebé un nou impuls amb la creació d’un polígon industrial, situat al sud de la vila, que dóna noves perspectives econòmiques al municipi.

La vila de les Borges del Camp

La vila de les Borges del Camp (247 m d’altitud) és al peu d’un turó, a l’esquerra de la riera d’Alforja. El conjunt, amb carrers estrets i dues places grans, és presidit per l’església parroquial de l’Assumpció, de façana neoclàssica i de tres naus, bastida entre el 1777 i el 1786 damunt l’antiga. L’autor de la planta fou el rector Valentí Reixac. L’airós campanar, de 27 m d’alçada, serveix de punt d’orientació per als mariners i els pescadors de la costa. Dins el poble cal destacar les cases pairals de Cal Vall, de la qual era fill el cap carlí Maties de Vall i Llaberia, i Cal Dasca, del segle XVIII. A l’entorn de l’estació del ferrocarril sorgí modernament el petit nucli de població de l’Estació de les Borges.

La vila disposa de nombroses entitats i associacions de caràcter cultural i esportiu. Cal destacar la Cooperativa Agrícola, fundada el 1920. El 1946 s’inauguraren les escoles, finançades per subscripció popular abans de la guerra civil de 1936-39. La victòria franquista significà la desaparició de la Societat Agrària o Societat Republicana i de la societat coral L’Euterpe. A les Borges hi ha també una biblioteca i un museu local.

Entre les festes tradicionals més celebrades destaquen la diada de Sant Antoni Abat, o festa major d’hivern, al gener, documentada ja el 1669; la festa de la Capvuitava o del Vot de Poble, de caràcter sobretot religiós, el dijous de la vuitada de Corpus, que s’inicià el 1801 i en ocasió de la qual s’encatifen alguns carrers amb flors, i, finalment, la festa major de la Mare de Déu de la Riera, que s’escau al setembre; entre els actes més destacats d’aquesta festa cal esmentar la tronada, que dóna inici a la festa, la processó amb fanalets fins a l’ermita i el ball de diables que precedeix la processó.

Altres indrets del terme

L’antiga parròquia de Sant Bartomeu, documentada el 1154, es fusionà amb la de Santa Maria de les Borges el 1735. La capella romànica fou derruïda el 1903, amb l’oposició de part del poble, per bastir-hi un edifici modernista, obra de l’arquitecte Francesc d’Asís Berenguer, un dels col·laboradors més directes de Gaudí.

El nou santuari de la Mare de Déu de la Riera fou inaugurat el 1904, volat el 1939 i refet el 1954. S'hi venera una talla trobada policromada, romànica, del segle XIII. La Verge, de molta devoció al poble, és anada a cercar cada any el dia 7 de setembre per una processó acompanyada d’una comparsa de diables, que travessa el camp disparant les carrutxes; des del 1916 s’acaba amb un extraordinari espetec de petards a la plaça de l’Església de la vila. La processó, en canvi, sembla datar del segle XVIII però és documentada amb seguretat des del 1859.

Pel terme hi havia diverses torres de defensa, la majoria enderrocades. N'ha subsistit la torre dels Moros, de guaita i rodona, que es troba en estat ruïnós. Dels masos documentats des del segle XV no en resta cap que mereixi un esment especial. A la cruïlla dels camins de Riudoms i de Riudecols, a tocar de les cases del poble, hi ha l’antiga creu del fossar de Sant Bartomeu, duta allí al segle XVIII, que fou enderrocada el 1934 i el 1936 i reconstruïda el 1935 i de nou el 1940. Al terme de les Borges, a la Bruguera i les Sorts, s’han trobat restes esparses que es poden datar a partir del Paleolític mitjà, i també un sepulcre romà del segle III, on ara hi ha el santuari de la Riera, cosa que fa suposar-hi l’existència d’una vil·la romana. El 1906 es trobà també, als Parrots, un sepulcre suposadament àrab.

La història

Les Borges surten esmentades amb la seva església en la butlla d’Anastasi IV del 1154. Formava part de les terres de la vall d’Alforja cedides el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Gavagou. Seguint les incidències de les senyories de Gavagou i dels Arcs, a la mort de Pere dels Arcs, el 1243, anà a parar al monestir de Bonrepòs, al qual el mateix any les adquiria l’arquebisbe Pere d’Albalat. Des d’aquell moment les Borges formaren part de la baronia o terme episcopal d’Alforja fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Les Borges fou una de les set localitats iniciadores de la Comuna del Camp. Per ordre de Pere III es bastiren els murs de la vila, en peu encara el 1774. A l’inici de la seva repoblació, l’església parroquial era la de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, compartida amb les Voltes, les Irles, Riudecols i Tascals; ho fou fins el 1384, que edificà el seu primer temple propi en el mateix lloc on hi ha l’actual i on fins aquell moment hi havia hagut l’edifici denominat la Borja Major.

Durant tot el període medieval l’oposició amb Alforja fou constant en l’intent d’obtenir la independència administrativa, i s’aguditzà sobretot a partir del segle XVI, moment a partir del qual es produïren enfrontaments armats o jurídics com els del 1654. Tot i el descobriment d’una mina d’or i d’altres metalls el 1590 i les referències a la importància de les armes o el conreu de la morera per als cucs de seda i les figues seques, el municipi travessà, almenys des del 1612, una constant crisi econòmica fins a la darreria del segle XVIII, incrementada per la guerra dels Segadors i la pesta de 1650-51.

El 1618 es fundà la confraria del Santíssim Sagrament. El 1733 es construïa un nou molí al Mas del Comte i, a conseqüència de l’increment demogràfic, el 1773 es parla del carrer del Raval. Malgrat tot, una sentència del 1766 reconeixia de nou la seva dependència d’Alforja. La prosperitat agrària del segle XVIII s’estroncà entre el 1796 i el 1800, ja que la pedregada delmà les collites durant els cinc anys consecutius i provocà el vot de la Capvuitada de Corpus.El poble fou ocupat pels francesos el 1810 i el 1811 s’amotinà a favor del general Campoverde. El 1822 es produïren al terme topades entre els reialistes i els liberals reusencs. La tendència absolutista de l’ajuntament es confirmà quan el poble votà majoritàriament pels carlins en la primera guerra Carlina. El 1868 les Borges fou un dels darrers pobles de l’entorn reusenc a constituir la seva pròpia junta revolucionària. En les eleccions del gener de 1869 guanyaren els monàrquics, i en les del mes d’abril, els federals. El 1873 fou ocupat pels carlins i el 1874 esdevingué escenari d’un combat. Ja al segle XX, les Borges va ser bombardejada per l’aviació alemanya a l’octubre del 1938, durant els fets bèl·lics de la guerra civil del 1936-39.