Col·laborà a La Renaixença, La Veu de Montserrat, etc, i obtingué nombrosos premis. La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat; destaquen sobretot Simfonies poemàtiques (1898), La nit a Montgrony (1905), la miscel·lània Lo trobador català (1892), que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol (1900) i les obres de teatre Gent de platja (1902) i La gallarda Roser (1902).