i Francesc de Borja i d’Aragó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Borja i d’Aragó

poètica poètica i història hist
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Gènova, 1577 — Madrid, 1658

Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace. Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace (1602). Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai (1617). En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària. En morir Felip III de Castella s’establí a la cort (1622-58). És autor de La pasión de Nuestro Señor Jesucristo en tercetos (1638) i d’un Poema heroyco, Nápoles recuperada por el rey don Alfonso (1651); escriví també dos tractats religiosos i una comèdia.

Llegir més...