i Francesc de Borja i d’Aragó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Borja i d’Aragó

SinònimFrancesc de Borja
SinònimFrancesc de Borja
història eclesiàstica hist ecl
Primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la companyia de Jesús.
Gandia, 28 d’octubre de 1510 — Roma, 30 de setembre de 1572

Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó (filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II). Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V, al servei del qual passà el 1528, quan Caterina esdevingué reina de Portugal. El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal. El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles. El 1536 prengué part en la guerra de Provença i assistí a la mort de Garcilaso de la Vega a Frejús. Morta l’emperadriu el 1539, Francesc recordà sempre aquesta data al seu diari espiritual. N'acompanyà el cadàver a Granada, on fou enterrada després d’un sermó de Juan de Ávila, que degué impressionar-lo. Aquell mateix any fou nomenat lloctinent de Catalunya, on s’esforçà a reprimir el bandolerisme, a fortificar Barcelona i a remeiar, ja abans de Trento, els desordres eclesiàstics. A Barcelona conegué els primers jesuïtes, Antonio de Araoz (nebot d’Ignasi de Loiola) i Pierre Favre. La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita. Mort el seu pare (1542), n'heretà el ducat de Gandia. Carles V el nomenà (1543) majordom de Maria de Portugal, muller del príncep Felip, però no arribà a exercir aquest càrrec perquè la reina Caterina no acceptà, com a cambrera major de la seva filla, Elionor de Castro, pel seu caràcter difícil. Instal·lat a Gandia (on el 1546 morí la muller), Francesc reorganitzà i ordenà els seus estats, i el mateix 1546 hi fundà el primer col·legi de jesuïtes del món; el 1548 féu la seva professió solemne, bé que encara secreta. Doctorat en teologia a Gandia el 1550, redactà, en català, el seu testament, i se n'anà cap a Roma. Celebrà la primera missa a Loiola el 1551, i renuncià al cardenalat que li oferia el papa a requesta de l’emperador. El 1554 assistí a Tordesillas la reina Joana la Boja a la seva mort, i en 1557-58, a Yuste, visità tres vegades Carles V, del qual fou marmessor. Comissari dels jesuïtes a Espanya, vicari general (1562-64), assistent d’Espanya (1564-65) i prepòsit general (1565-72), creà nombrosos col·legis a Europa, i inicià les missions de Florida, el Perú i Mèxic. Deixà un seguit d’escrits espirituals en castellà, de gran intimitat, en un estil remarcablement expressiu. Principals edicions: Seis tratados (1548), Obras (1644), Opera Omnia (1675), Obras (1882), Tratados espirituales (1964). Com a compositor escriví una missa a quatre veus, diversos motets, el salm 118, cuatros i cantadas. Beatificat per Urbà VIII el 1624 i canonitzat per Innocenci X el 1671. La seva festa se celebra el 10 d’octubre.

Col·laboració: 
CDa
sant
Llegir més...