i Claudi Bornat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Claudi Bornat

arts gràfiques gràf
Impressor, llibreter i editor d’origen francès, establert a Barcelona, on és documentat des del 1548.
Pont de Rouen, França, ? — Barcelona, 1581

Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles), elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes. Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l' Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense (1568) i edicions de Jeroni Joglar, de Pere Màrtir Coma, del cardenal Cervantes, de Juan Pedraza i del bisbe Joan Jubí, la Historia y milagros de Montserrat (1556) de Pedro de Burgos, i les cartes —del 1556 i del 1562— dels jesuïtes missioners a les Índies. Contribuí així mateix a les edicions lul·lianes amb l' Artificium sive Ars Brevis , edició preparada per Joan Lluís Vileta (1565). Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en les dues edicions del De octo orationis partium constructione liber (1557-59) i dels Colloquia familiaria (1557 i 1568), i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries, com la Chronica de Tarafa (1562), les poesies de Pere Serafí (1565), les Cobles dels mals i desastres fets a Janot Poch (1573) i el Caballero determinado d’Hernando de Acuña (1565), entre d’altres. S'associà temporalment amb altres impressors, com la vídua de Pere Montpesat, Simó Arbús, Joan Furnós, Pere Biscarró, i amb la companyia de llibreters.

Col·laboració: 
RGui / JMM
Llegir més...