i Borneo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Borneo

Nom malai de l’illa deKalimantan (ms)
Món
Nom malai de l’illa deKalimantan (ms)
Borneo “Casa llarga” dels iban-daiak a Segu (Sarawak)
© Fototeca.cat
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
Població: 
11.558.722 h
[1989]
Extensió: 
743.385 km2

La seva superfície és repartida entre diversos estats: 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia (províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental), 198 160 km 2 formen part de Malàisia (estats de Sabah i Sarawak) i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei. Hom hi distingeix dos sectors: la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls. El clima és equatorial, molt calorós i humit; la temperatura mitjana anual és de 26°C, i l’amplitud anual és mínima; la pluviositat és molt abundant, de 1 500 a 4 500 mm l’any, i hom no pot parlar de l’existència d’una estació seca. Les serralades que travessen l’illa (Penambu, Iran, Müller, Schwaner) constitueixen la partició d’aigües; el Rajang i el Sungai Kapuas desemboquen a la mar de la Xina meridional, el Barito i el Sungai Kahajan ho fan a la mar de Java, i el Sungai Mahakam a l’estret de Makasar. Els sòls són pobres, tant per llur constitució geològica com per l’acció constant de la pluja. La vegetació és predominantment formada pel bosc tropical. La costa és, en general, baixa, sovint pantanosa i a vegades sorrosa; els principals ports són Pontianak, Bandjarmasin, Balikpapan i Tarakan, al Borneo indonesi; Kuching, a Sarawak; Sandakan, a Sabah, i Brunei. L’illa és poblada d’una manera molt desigual; l’interior és poc poblat, i els seus habitants són anomenats daiak, tribus primitives dominades econòmicament i políticament en grau divers pels malais; aquests habiten amb preferència la costa i les valls dels rius, que constitueixen les àrees més densament poblades; cal distingir, a més, l’existència de grups estrangers, principalment xinesos, que posseeixen petites empreses agrícoles o bé viuen com a comerciants a les grans poblacions. Els recursos econòmics són l’agricultura (arròs, cocos, taronges, bananes, tabac, cafè), l’explotació forestal (cautxú), la pesca, l’artesania de teixits i el treball de la fusta i, sobretot, la mineria, car hom extreu petroli a la regió del sud-est, carbó a les valls dels rius Barito i Kapuas, antimoni i mercuri a Sarawak. Malgrat que a l’illa hi ha indústria, com refineries de petroli a Balikpapan i Brunei, en conjunt és un país molt endarrerit en relació amb la resta d’Indonèsia.

Habitada primer per negroides, del 2500 al 1500 aC sofrí les invasions de poblacions portadores de les tècniques neolítiques provinents del Yunnan i que vivien en cases rectangulars sostingudes per pilastres i conreaven l’arròs. Cap al 1500 aC començà la cultura dels megàlits que, cap al final, coneix ja el metall. La cultura del bronze, però, no hi arriba plenament fins el 1400 aC amb la cultura de Dongson, caracteritzada per les destrals dites de pic . La cultura de l’Índia anà penetrant a l’illa, i el 400 Borneo era completament hinduïtzat. Al s VII aparegué a Sumatra l’imperi marítim de Shrīvijaya, que dominà totes les costes de Borneo fins a ésser substituït pel regne de Madjapahit (mitjan s XIV), la debilitat del qual afavorí la penetració de l’islam (s XV) i el renaixement de la pirateria, causa del desenvolupament de nous llocs de comerç que amb el temps es convertirien en petites ciutats estat. Els primers europeus que hi desembarcaren foren els portuguesos, comandats per Antonio d’Abreu (1511), els quals s’establiren a la costa sud. A mitjan s XVI els castellans establiren algunes factories a la costa occidental. Tot el s XVII i el XVIII es caracteritzaren per la lluita entre la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i els anglesos per tal aconseguir el domini sobre l’illa. El 1891 fou signat a Londres un tractat per tal d’establir els límits entre les possessions britàniques i les holandeses. No hi hagué cap canvi fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial, en què l’illa fou ocupada pels japonesos el 1941 i hi restaren fins el 1945. El 1949 el Borneo holandès fou transferit als Estats Units d’Indonèsia, que l’any següent esdevingué República d’Indonèsia. El Borneo Septentrional, Sabah i Sarawak, fou inclòs a la nova nació de Malàisia (1963). Brunei romangué com a soldanat autònom sota protectorat britànic.

Col·laboració: 
MGA / JBa / CEA
Llegir més...