i Enric Borràs i Oriol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Borràs i Oriol

Enric Borràs i Oriol en la seva caracterització del Manelic de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà
© Arxiu Fototeca.cat
teatre teat
Actor.
Badalona, Barcelonès, 1863 — Barcelona, Barcelonès, 1957

Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci. Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys. Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata. La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa, el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva. Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en qualitat de primer actor i codirector, i es distingí en obres com El místic —escrita per a ell— de Santiago Rusiñol, Els vells d’Ignasi Iglésias, etc. El 1904 es traslladà amb tota la companyia del Romea a Madrid, on feren vint representacions de teatre en català. Temptat per les condicions que li oferien, decidí de quedar-s’hi. Al llarg dels anys següents féu, traduït, el seu repertori d’obres catalanes i, d’entre les nombroses de castellanes, memorables interpretacions d'El alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca i d'El abuelo de Benito Pérez Galdós. A partir del 1907 actuà diverses temporades per tota l’Amèrica Llatina. Rebé molts honors oficials i, a partir del 1917, tornà a sovintejar les actuacions a Barcelona en castellà o en català. De l’agost del 1936 a l’inici del 1939 actuà contínuament al Poliorama de Barcelona, gairebé exclusivament en català i, pel desembre del 1938, la Institució del Teatre de la Generalitat el féu objecte d’una sessió d’honor. El 1939 reaparegué estrenant La santa hermandad d’Eduard Marquina i La santa virreina de José M. Pemán. Alternant les estades a Madrid i a Barcelona, i fent alguna temporada en català, bé que sense renovar el repertori tradicional, continuà les actuacions fins a l’inici dels anys cinquanta.

Col·laboració: 
JBJ
Llegir més...