Lluís Borrassà

(Girona, Gironès ?, segle XIV — Barcelona, 1424/26)

Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà

© Fototeca.cat

Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert. La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any (el 1392), hi ha la notícia que va contractar-ne cinc. Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV: retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu, per a Copons (1402); del Salvador, de Sant Salvador de Guardiola (Bages) (1404); de la capella de Sant Antoni, de la seu de Manresa (1410), del qual resta només una gran taula; retaule major de Sant Pere d’Ègara, a Terrassa (1411); retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), complet i en un estat de conservació excepcional; retaule de Sant Miquel de Cruïlles (1416), sencer; fragments del retaule de Sant Andreu de Gurb (1417) i de la predel·la del de Seva (1417), etc. L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus, començat per Guerau Gener, que abans havia estat associat amb ell. A més de Guerau Gener, hi ha documentats, com a aprenents, diversos col·laboradors seus.

Detall del retaule de Sant Pere de Terrassa, de luís Borrassà

Ell és el representant més ben conegut de l’estil internacional en la seva primera etapa dins la pintura gòtica catalana. Expressionisme, força de color i varietat de policromia són comptats entre les característiques del seu art en la plenitud de l’etapa documentada. Per al període trescentista, mal conegut, hom ha proposat d’atribuir-li el retaule de l’arcàngel Gabriel (catedral de Barcelona) i el de Sant Jordi i de la Mare de Déu (antic convent de Sant Francesc, ara Hospital, a Vilafranca del Penedès). Entre les atribucions del període posterior cal destacar els fragments de dos retaules de la catedral de Barcelona dedicats a sant Andreu i a sant Hipòlit, i altres peces del Museu Episcopal de Vic, on es conserva el conjunt més complet de les seves obres.