i Borredà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Borredà

Sumari de l’article

Borredà
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Població: 
614 h
[2009]
Extensió: 
43 km2

Situació i presentació

El municipi de Borredà, de 43,45 km2, limita a l’E amb Alpens (Osona) i les Llosses (Ripollès), al S amb Lluçà (Osona), a l’W amb la Quar (el límit amb aquest darrer terme és el Margançol) i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes. El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà: el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar. El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus.

L’únic nucli de població és el poble de Borredà. El municipi és travessat per la carretera C-26, que va de Berga a Ripoll.

És drenat per dos afluents del Llobregat: el Margançol, al NW, i la riera de Merlès, al SE. El terreny és accidentat per alineacions que orienten el terme d’E a W. Al N hi ha el serrat del Molló (1.212 m) i els serrats de Comadrells, de Sant Marc i el Cap de la Solana, amb l’Envista. A l’E hi ha el Cap de la Baga de la Roca, i vers el S, els Llumeners (1.046 m) i la Roqueta (905 m). És un municipi accidentat, ple de boscos i de vegetació, amb algunes fonts, com la font del Faig, la Font Llosada, la font del Ferro i la font del Sofre.

La població i l’economia

Per Borredà passava l’antic camí ral de Ripoll a Berga, i per això se sap que prop de l’església hi havia un hostal i una ferreria al principi del segle XV. No devia haver-hi cap nucli gaire important, ja que tot el terme parroquial de Borredà —per tant, excloses les parròquies de Comià, Boatella i Salselles— tenia només de 15 a 20 famílies al llarg dels segles XIV i XV. El 1553 hi havia només 13 famílies i el rector.

La població (borredanesos) cresqué una mica a partir del final del segle XVI, gràcies als fills segons dels masos, que es van establir a la sagrera. L’any 1669 ja hi havia una dotzena de famílies, entre paraires i teixidors, i l’abat de Ripoll els concedí ordinacions pròpies perquè constituïssin un gre mi. Aquest tingué una vida pròspera tot el segle XVIII i al principi del segle XIX, fet que deu ésser la causa que la població de la parròquia de Borredà (amb Salselles) passés de 533 h l’any 1718 a 1.353 h el 1787 (màxim demogràfic). El 1860 Borredà (amb Salselles) tenia encara 1.499 h, però aviat s’inicià una forta davallada, si bé entre el 1910 i el 1930 tingué un petit augment: 837 h el 1900, 955 h el 1920, 1 090 h el 1930, 892 h el 1940, 747 h el 1960, 590 h el 1970, 488 h el 1981 i 446 h el 1991. Al final de la dècada del 1990 s’inicià una etapa de creixement demogràfic. Així, el 2001 hi havia 499 h i el 2005 s’arribà a 518 h.

En el sector primari destaca la ramaderia, ja que l’agricultura té escassa incidència econòmica. El 1989 només s’aprofitava per al conreu el 3% de l’extensió total del terme, que es dedicava principalment a la producció de farratge i ordi. Una gran part del terreny (1.590 ha) és ocupada per zones de boscos, sobretot de pins, roures, alzines i faigs, i per grans extensions de matolls i de pastures. Pel que fa a la ramaderia destaca el bestiar porcí, seguit del boví i l’oví.

En el sector industrial l’empresa més representativa és una serradora. Hi ha també petits tallers tèxtils d’artesania o familiars.

Pel que fa al sector terciari, Borredà és dins l’àrea d’influència del mercat de Berga, on s’adrecen els borredanesos per a realitzar les compres que no fan diàriament. No es fa mercat setmanal, però una vegada l’any, el darrer diumenge de juliol, se celebra una fira d’artesania i ceràmica popular. L’ensenyament queda cobert fins a la primària.

Cal destacar que des dels anys vuitanta hi ha hagut un increment de les segones residències. També destaca l’augment de visitants, fet que ha afavorit l’obertura de serveis destinats a acollir aquest tipus de turisme.

La vila de Borredà

La vila de Borredà (854 m d’altitud i 530 h el 2006) és emplaçada a la vall del Margançol, en un pla inclinat que s’enlaira a la dreta del riu. L’església parroquial de Santa Maria presideix la plaça de la població. L’edifici primitiu desaparegué en alçar-se al segle XI una nova església romànica. D’aquest segon temple encara queda el mur de ponent, on hi ha la portalada, refeta o construïda de nou al segle XVIII. Per damunt de la rosassa moderna, que es va fer sobre el portal, es veu el pinyó o cimal del doble vessant de l’antiga teulada. Aquesta església romànica fou ampliada primerament amb capelles laterals, una de les quals porta encara la data del 1720, i més tard amb unes obres definitives executades entre els anys 1770 i 1780 que donaren com a resultat una església de tres naus, amb presbiteri rectangular, una capella fonda a l’esquerra i una sagristia a la dreta. El campanar és format per un sòcol de tres pisos i un cos superior de dos pisos i terrat amb barana al capdamunt. Consta que l’any 1790 es trobava en construcció.

L’antiga imatge de la Mare de Déu de la Popa era de la fi de l’època romànica. Restaurada per l’escultor vigatà Eudald Brunet l’any 1928, en esclatar la guerra civil fou destruïda. La imatge actual, còpia de l’antiga, fou feta construir pel rector Maurici Soler l’any 1940. Molt venerada a tot el Berguedà, convertí l’església en un santuari marià, encara molt freqüentat i centre de la devoció comarcal.

La vila té antigues cases que recorden l’època de creixement i prosperitat del segle XVIII, amb llindes de pedra, moltes de les quals porten la data de construcció. Són cases altes, sovint amb una galeria al darrer pis, com és típic dels pobles de muntanya. És remarcable Can Font, l’antiga fonda, un edifici espaiós —el més antic del poble— que data en part del segle XVI i fou ampliat als segles XVII i XIX, i amb un curiós pou incorporat a l’edifici original. Després de la guerra civil de 1936-39 un petit nucli d’estiuejants s’hi construïren algunes cases. Els carrerons del poble estan molt ben conservats.

Borredà celebra la festa major el 15 d’agost en honor de la Mare de Déu de la Popa. Es ballen les tres danses tradicionals de la vila: el ballet o corranda, el ball del racó i el ball de rams o pabordesses. En el primer ball les noies llueixen faldilles de seda, cos de seda o vellut negre, davantal de seda negra, joies, mitges blanques i caputxa i sabates negres; els nois van amb una capa, vestit de vellut, armilla, camisa, corbatí, sabates negres amb sivella o espardenyes negres. El ball del racó es ballava per Carnestoltes, per les masies dels voltants de la vila. Els qui hi prenien part anaven disfressats i el ball es feia a la sala de la casa o al corral, però sempre amb poca llum. En aquest ball de disfresses cadascú vestia de manera diferent, segons el seu gust i fantasia. Pel que fa al tercer ball, cal dir que el qualificatiu de rams o de pabordesses es dóna a danses de diferents tipus, a les quals és aplicat pel fet que es venen rams que els balladors compren per a obsequiar les balladores, i que són venuts pels pabordes en benefici de la festa. El vestuari és de ball de gala. Les noies porten faldilles de seda, mantellina blanca o negra —segons si són fadrines o casades— i, damunt de la mantellina, la clàssica caputxa de muntanya. Pel febrer, en data variable, se celebra la matança del porc. El 16 de maig es fa un aplec a Salselles, i l’Onze de Setembre, una costellada o botifarrada.

Altres indrets del terme

Salselles

L’antic municipi de Salselles, tradicionalment vinculat al Lluçanès i a Lluçà, d’on depenia religiosament els darrers temps, fou afegit al terme de Borredà a la darreria del segle XIX. La seva demarcació forma una bossa al SE del terme, amb el qual es troba unit per dues bandes, separades per l’enclavament del terme de les Llosses, dit de la Rovira de Baix. El seu territori es comunica amb la carretera de Vic a Berga per Prats de Lluçanès a través d’un camí.

L’església parroquial de Sant Pere i Santa Maria de Salselles és a 700 m, uns 2 km a l’esquerra de la riera de Merlès i prop d’un torrent que hi desguassa. Fou donada a Ripoll l’any 948 pels marmessors d’Oliba (que era fill de Radulf de Barcelona, bisbe d’Urgell i fill de Guifre I el Pelós). Aleshores es trobava, segons la documentació, in pago Luzane. Una butlla del papa Agapit I del 951 i un privilegi del rei franc Lotari, datat el 982, en confirmen la possessió a Ripoll. Aquesta parròquia era dedicada inicialment a sant Pere; des del segle XIII rebé també l’advocació de Santa Maria, a causa d’una antiga imatge romànica, desapareguda el 1936, que convertí l’església en un santuari marià. Una tradició deia que aquesta imatge fou trobada per un bou i un pastor dintre una bardissa propera al temple. La primitiva església fou refeta al segle XII i ampliada i transformada els anys 1737-43.

El 1895, poc abans d’ésser unit a Borredà, el municipi de Salselles tenia encara 37 cases i 169 feligresos, xifra que demostra que el cens havia baixat força al llarg del segle XIX, ja que el 1857 tenia 257 h, 239 el 1860 i 164 el 1877. A partir del 1940 començà el despoblament inexorable de masos com Viladheures, citat ja el 948, la Roqueta, la Pinosa, Vilaseca, Bartrons, la Pica, Engelats, al límit amb el terme de Lluçà, la Roca, Camps, el Castelló, Vilacanina, etc.

Sant Martí de Boatella i Comià

Sant Martí de Boatella és una antiga parròquia dins el terme de Borredà unida anys enrere a la parròquia de Palmerola, però ara abandonada. El centre és format per la gran pairalia de Boatella i per la capella o parròquia de Sant Martí, a 760 m, en una petita riba situada a l’indret on la riera de Merlès forma cascades i gorgs d’una gran bellesa. El gran casal de Boatella té escut nobiliari, capbigues esculpides, etc. És situat a la dreta de la riera de Merlès, per la carretera que va des del Cobert de Puigcercós fins a enllaçar amb la que va de Gironella a Prats. Boatella és esmentada com a possessió de Ripoll des del segle XIII, època de la qual devia datar l’església primitiva, però l’actual fou refeta al segle XVIII.

Comià o Roma és un agregat de Borredà format per l’antiga parròquia de Sant Esteve de Comià o de Roma. La seva demarcació, situada més amunt de Boatella, a la mateixa vall de Merlès, forma un altre apèndix del terme municipal de Borredà, situat cap a llevant, en contacte amb els termes de Lluçà, Alpens i les Llosses. És l’única parròquia de la demarcació de Borredà que fou sempre del bisbat de Vic, ja que Borredà no hi fou afegit fins l’any 1835, quan es va suprimir l’antiga exempció de l’abadiat de Ripoll.

El lloc de Comià és esmentat des del 948 com a Cuminaz i ja com a possessió del monestir de Ripoll. Se'l coneix també per Roma, pel veïnatge de l’antic mas Roma, que té a prop el vell pont medieval de Roma, sobre la riera de Merlès. Aquest pont de dues arcades és esmentat des de molt antic; a prop hi ha el Mal Pas, on s’aixeca un pedronet per tal de protegir els vianants del mal pas que forma l’estreta cornisa sobre el riu per on passa el vell camí. L’església de Sant Esteve de Comià o de Roma és un edifici que té la base o murs de la nau romànics, però la capçalera i la porta foren modificades cap al 1690.

Aquests indrets són travessats per la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, entre Alpens i Borredà, i formen una vall prop del riu. L’antiga masia pairal Cobert de Puigcercós formava amb Roma i Comià el grup dels tres masos d’aquesta petita parròquia rural.

Sant Sadurní de Rotgers

Sant Sadurní de Rotgers és una antiga església sufragània de Borredà situada al sector N del terme, en un terreny boscós i despoblat (als segles XIII i XIV esdevingué parròquia independent). L’edifici és dins la propietat del mas dels Torrents, però té més a prop la casa de la Cirera; aquesta és una antiga vila rural, esmentada des del 901.

L’església és situada al llom d’un petit serrat, al centre d’una vall i envoltada d’una espessa vegetació. És coneguda des dels anys 938 i 982 en què apareix ja com a propietat de Ripoll. Al segle XI se'n va construir la capçalera, formada per un absis amb faixes i arcuacions cegues llombardes i un principi de nau que va acoblar-se amb la primitiva nau preromànica. Com a característica, aquest absis té a dintre un fris de pedres en espina de peix o opus spicatum que fa la volta de tota la conca absidal. A mitjan segle XII es reféu l’antiga nau, que fou acoblada a la capçalera del segle XI; la nova edificació, que té un campanaret esvelt de torre al mig de la volta de la nau, es va consagrar el 7 de desembre de 1167 i es manté encara com un dels edificis romànics més evocadors del país, semblant al de Sant Andreu de Llanars, del Lluçanès.

En un extrem del llom del mateix serrat de l’església hi ha unes ruïnes importants que hom creu que poden ésser les del Palatio Rodegarii, esmentat des del 938 i que sembla haver estat la residència del magnat Rotger, el qual va aprisar el lloc i li donà el seu nom.

Les masies, els molins i les capelles

El terme té algunes masies de llarga tradició, com les del Sobirà, una de les més importants per la seva estructura i antiguitat, Camp-rubí, Campalans, Graugés, Casadejús i les ja esmentades dels Torrents i la Cirera. Els principals masos tenien, prop del Margançol, antics molins, com el molí de Campalans, el molí del Sobirà, el de la Cirera, el molí de Dalt o de Sant Joan (aquest darrer era un molí draper de l’antic gremi de paraires de Borredà), etc. El mas Sobirà inclou dintre la seva construcció un oratori; el de la Cirera tenia al seu costat una capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè; d’altra banda, prop del mas Casamitjana hi ha la capella de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana. Aquesta capella de Sant Benet és coneguda des del 1417 i la seva estructura recorda les antigues capelles romàniques amb absis i nau.

La història

La parròquia i església de Santa Maria de Borredà és esmentada l’any 938, però el lloc ja va començar-se a repoblar el 856, com consta en un judici presidit pel comte Guifre el Pelós, senyor superior del terme, judici celebrat el 886 i en el qual es parla d’aprisions fetes trenta anys abans. El lloc fou cedit a Ripoll cap al final del segle IX pel comte Guifre el Pelós, el qual retingué per a ell i per als seus successors l’alta justícia del lloc o quadra de Borredà, que finalment el rei Alfons IV el Magnànim acabà cedint el 1431 als senyors de la Portella.

Foren els monjos de Ripoll, com a senyors immediats del terme o parròquia, els qui atragueren nous pobladors i segurament els qui erigiren la parròquia de Santa Maria; l’any 938 en depenien les sufragànies de Palau de Rodegari o de Sant Sadurní de Rotgers i la de la Pera, aquesta darrera d’advocació desconeguda, però que cal considerar situada vers el mas la Pera. L’antiga parròquia de Borredà, tot i considerada dintre de la demarcació del bisbat d’Urgell (i més tard de Solsona), depengué de l’abadiat de Ripoll o territori exempt del monestir fins que es va incorporar definitivament a Vic pel 1885, com a conseqüència del concordat del 1851.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...