i Pere Jaume Borrell i Guinart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Jaume Borrell i Guinart

SinònimPerejaume
SinònimPerejaume
Perejaume
Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
pintura pint i literatura lit
Pintor i poeta, conegut com Perejaume.
Sant Pol de Mar, Maresme, 20 de gener de 1957

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Començà a exposar els anys setanta. Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i J.V. Foix, que l’influïren, com també Jacint Verdaguer, amb el qual comparteix la visió tel·lúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre. La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les seves fronteres incertes.

La seva obra plàstica i la poètica es troben indissolublement lligades. Des de la pintura ha accedit a altres disciplines com la fotografia, el vídeo, la instal·lació i també la poesia i l’assaig. El 1999 pintà els medallons del sostre de la sala del Gran Teatre del Liceu i el mateix any feu l’exposició Deixar de fer una exposició al MACBA, un recorregut per la seva trajectòria artística fins al moment. El 2005 exposà a la fira Art 36 Basel i acabà el projecte “Amagar-se”, a Sajazarra (la Rioja), on barreja vídeo, fotografia, textos i acció tot qüestionant-se l’excés de presència de l’autor i com evitar-la en un món saturat d’imatges.

Altres exposicions remarcables són Fonació d’un poeta (Galeria Forum, Tarragona, 2001), Enclavament del terme real i verdaguer de Folgueroles (Folgueroles, Osona) 2002, Amidament de Joan Coromines (Es Baluard, Palma 2006) i Màquina d’alé (Galeria Joan Prats, Barcelona 2009). L’any 2011 a La Pedrera de Barcelona exposà la retrospectiva Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova.

Imatges del llibre Mareperlers i ovaladors
Enciclopèdia Catalana
Com a escriptor, ha publicat diversos llibres a cavall de la poesia, l’assaig filosòfic i la prosa poètica, entre d’altres: Ludwig-Jujol. Què és el collage, sinó acostar soledats? Lluís II de Baviera, Josep Maria Jujol  (1989), La pintura i la boca (1993),Oli damunt paper (1992), El paisatge és rodó (1995), El Pirineu de Baix. Mont-roig, Miró, Mallorca (1997),Oïsme. Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer  (1998), Obreda (2003), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), L'obra i la por (2007) i Pagèsiques  (2011, premi Ciutat de Barcelona 2012 i Premi Lletra d’Or 2012). El 2014 publicà el llibre de bibliòfil Mareperlers i ovaladors, on l’artista, a partir de la figura de l’oval, descobreix les connexions que hi ha entre l’obra de Jujol, Mir, Miró i Tàpies, i el 2018 Treure una marededéu a ballar, una crònica d’impressions i reflexions en prosa poètica d’un viatge a peu transportant la imatge d’una verge durant uns dies.

El 2005 rebé el Premi Nacional d’arts visuals de la Generalitat de Catalunya per la seva obra Els cims pensamenters, en què reflexiona sobre l’obra de Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Antoni Gaudí, i el 2006 el Premio Nacional d’arts gràfiques del Ministeri de Cultura, per la seva “reformulació de la relació entre art i territori”.

Data de revisió: 
2018-07-31
Llegir més...