i Pere Jaume Borrell i Guinart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Jaume Borrell i Guinart

SinònimPerejaume
Perejaume
Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
pintura pint i literatura lit
Pintor i poeta, conegut com a Perejaume.
Sant Pol de Mar, Maresme, 20 de gener de 1957

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Començà a exposar als anys setanta. Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i J.V. Foix, que l’influïren, com també Jacint Verdaguer, amb el qual comparteix la visió tel·lúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre. La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les seves fronteres incertes.

La seva obra plàstica i la poètica es troben indissolublement lligades. Des de la pintura ha accedit a altres disciplines com la fotografia, el vídeo, la instal·lació i també la poesia i l’assaig. El 1999 pintà els medallons del sostre de la sala del Gran Teatre del Liceu i el mateix any realitzà l’exposició Deixar de fer una exposició al MACBA, un recorregut per la seva trajectòria artística fins al moment. El 2005 exposà a la fira Art 36 Basel i acabà el projecte “Amagar-se”, a Sajazarra (La Rioja), on barreja vídeo, fotografia, textos i acció tot qüestionant-se sobre l’excés de presència de l’autor i com evitar-la en un món saturat d’imatges.

Altres exposicions remarcables són Fonació d’un poeta (Galeria Forum, Tarragona, 2001), Enclavament del terme real i verdaguer de Folgueroles (Folgueroles, Osona) 2002, Amidament de Joan Coromines (Es Baluard, Palma 2006) i Màquina d’alé (Galeria Joan Prats, Barcelona 2009). L’any 2011 a La Pedrera de Barcelona exposà la retrospectiva Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova.

Imatges del llibre Mareperlers i ovaladors
Enciclopèdia Catalana
Com a escriptor, ha publicat diversos llibres a cavall de la poesia, l’assaig filosòfic i la prosa poètica, d’entre els quals: Ludwig-Jujol (1989), Oli damunt paper (1992), Oïsme (1998), Obreda (2003), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), L'obra i la por (2007) i Pagèsiques  (2011, premi Ciutat de Barcelona 2012 i Premi Lletra d’Or 2012). El 2014 publià el llibre de bibliòfil Mareperlers i ovaladors, on l’artista, a partir de la figura de l’oval, descobreix les connexions que hi ha entre l’obra de Jujol, Mir, Miró i Tàpies.

El 2005 rebé el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya per la seva obra Els cims pensamenters, en què reflexiona sobre l’obra de Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Antoni Gaudí, i el 2006 el Premio Nacional de Artes Gráficas del ministeri de cultura, per la seva “reformulació de la relació entre art i territori”.

Data de revisió: 
2014-01-30
Llegir més...