i Francesc Xavier Borrull i Vilanova | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Xavier Borrull i Vilanova

dret dr i història del dret hist dr
Erudit i jurista, d’una antiga família d’advocats de València.
València, 1745 — València, 1837

Exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència. Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València (1774-79). Durant la guerra del Francès fou partidari de la restauració de la legislació valenciana: Fidelidad de la Ciudad y Reino de Valencia en tiempo de las guerras civiles que empezaron el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto conquistador (1810). Diputat a corts (1810), a Cadis defensà la postura més moderada i la descentralització administrativa i el respecte de les institucions tradicionals (defensa del Tribunal de les Aigües). S'oposà a les tendències liberals, particularment (1813) a la supressió del tribunal del Sant Ofici. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir a València. Al final de la seva vida fou arxiver de l’Arxiu del Regne. Escriví, a més, Discurso sobre la distribución de las aguas del Turia y Tribunal de los Acequieros (1828). Amic personal de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, la seva biblioteca és conservada a la Biblioteca de la Universitat de València.

Col·laboració: 
MAL
Llegir més...