Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica ( The Essentials of Logic , 1895). La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life (1897), trobaren una continuació pràctica en la seva col·laboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society . Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià.