L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis. Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apel·lacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya; també s’al·ludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda. En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos documents signats per Bosc com a notari públic de Perpinyà i escrivà de la Diputació local perpinyanesa entre el 1634 i el 1637, càrrec que renuncià el 1650. J.B. Pons esmenta que Bosc fou cònsol de Perpinyà el 1629 i el 1639 i que hi impulsà la construcció d’un mausoleu en honor a Francesc Eiximenis (1623).
El Summari és una recopilació exhaustiva de tots els privilegis i distincions (“títols d’honor”) que posseïa Catalunya al segle XVII. L’obra té un doble propòsit: apologètic, ja que vol enaltir Catalunya en el seu conjunt i cadascuna de les seves parts, i pràctic, en ser concebuda com un índex de referències del qual juristes i historiadors podien treure profit. La disposició de l’enorme quantitat de referències treballosament aplegades per Bosc fou sovint purament acumulativa, cobrint els marges del llibre amb indicacions bibliogràfiques. Però en certs apartats es desenvolupen arguments més lligats. Així, hi ha un seguit de disquisicions històriques que enllacen amb el renovat interès del segle XVII per la història catalana. Bosc es complau en els temes predilectes de la historiografia renaixentista, com els orígens de la llengua o de la raça catalana (qüestions on es basa, entre d’altres, en Calça), però també traeix el nou interès pels aspectes constitucionals (recull, per exemple, la nova teoria sobre l’elecció condicionada de Carlemany, que Bosc exposa segons l’elaboració de F. Vinyes). Sense basar-se en una recerca original i sense aplicar un mètode rigorós de crítica històrica, Bosc acompleix amb l’objectiu recopilador, que ha fet de la seva obra una font inapreciable tant per als polemistes del seu temps com per als historiadors posteriors, especialment pel que fa al règim jurídic català. Conté un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620. El 1974 hom en publicà una edició facsímil amb el títol Sumari dels títols d’honor de Catalunya.