Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després. Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment (gener del 1937), del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació d’un Institut d’Estudis Valencians, fundat el 9 de febrer de 1937.