i Andreu Bosch i Pujol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Andreu Bosch i Pujol

esports esport
Futbolista.
Barcelona, Barcelonès, 22 de febrer de 1931 — Mollet del Vallès, Vallès Occidental, 17 de desembre de 2004

Fill del també futbolista Andreu Bosch i Girona, s’inicià com a professional a l’Espanya Industrial, filial del Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual debutà la temporada 1951-52. Migcampista, formà part del Barça dit “de les cinc copes”. Durant els anys com a jugador del club, fins la temporada 1957-58, guanyà dos campionats de Lliga (1952, 1953), tres Copes (1952, 1953, 1957), dues Copes Eva Duarte (1952, 1953), una Copa Llatina (1952) i una Copa de Fires (1958). Posteriorment jugà amb el Betis Balompié de Sevilla (1958-65), amb l’Elx (1965-66) i amb la Unió Esportiva de Sants (1966-67). Jugà un total de 276 partits a primera divisió i marcà 29 gols. Entre el 1953 i el 1956 fou sis cops internacional amb la selecció espanyola.

Data de revisió: 
2015-01-26
Llegir més...