i Ruggero Giuseppe Boscovich | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ruggero Giuseppe Boscovich

Nom amb què hom coneix tambéRudžer Josip Boškovič
física fís, matemàtiques mat i astronomia astr
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Ragusa, actual Dubrovnik, Dalmàcia, 0maig de 1711 — Milà, 13 de febrer de 1787

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús. En col·laboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini (1750-53). En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia. A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium (Viena, 1758), criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per l’esquema cartesià, i féu una generalització de l’acció a distància entre dos punts com a principi explicatiu bàsic aplicable a qualsevol fenomen. Al final del s XIX la seva obra fou revaloritzada a partir dels debats entorn de l’atomística i de la utilització de models per a representar els inobservables físics. També es mostrà contrari a la teoria newtoniana de la propagació rectilínia de la llum en Dissertatio de lumine (1794).

Col·laboració: 
DBF
Llegir més...