i el Bòsfor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Bòsfor

Nom turc dKaradeniz boǧazi (tr), Nom grec dΒόσπορος (el)
Nom turc dKaradeniz boǧazi (tr), Nom grec dΒόσπορος (el)
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.

Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscil·la entre 300 i 3 000 m. Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari. La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània. Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies: el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci. És la via natural per a passar de l’Àsia a Europa, amb els Dardanels, i fou ruta important del blat de la mar Negra i del comerç d’esclaus. El seu domini permeté a Atenes l’esplendor del s V aC. El 513 aC Darios I el travessà per envair Grècia, i durant la pentecontècia Pausànies prengué Bizanci i tornà a obrir l’estret al comerç grec. La possessió del Bòsfor fou una preocupació d’Atenes, car era la porta del seu aprovisionament del blat que procedia de la mar Negra, i continuà essent també una preocupació per a Roma. Constantí posà a la seva riba la capital del món romà (330) i convertí la zona en centre del comerç mundial a l’edat mitjana. El domini de l’estret fou disputat, en el moment de decadència de Constantinoble, per Venècia, Gènova i Catalunya-Aragó, generalment aliat de la primera. El 1359 hi fou lliurada una gran batalla entre les armades veneciana i catalana, d’una banda, i genovesa, de l’altra. El domini turc des del 1354 i el trencament de les rutes comercials de l’interior d’Àsia en disminuïren la importància comercial fins el 1774, que hom obtingué llibertat de pas per al comerç. Als ss XVIII i XIX la història política i militar del Bòsfor es confon amb la més àmplia qüestió dels Estrets. Actualment existeix un pont que uneix ambdues ribes, l’europea i l’asiàtica.

Col·laboració: 
MGA / ELlo / GaF
Llegir més...