i Boston | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Boston

Ciutat dels EUA, capital de l’estat de Massachusetts, vora la desembocadura dels rius Charles i Mystic a l’Atlàntic.
Població: 
617.594 h
[2010]

El nucli inicial de la ciutat era situat en una península de la badia de Massachusetts i posteriorment s’estengué per altres penínsules, comunicades entre elles mitjançant túnels i ponts; s’han format així els barris residencials de West End i Back Bay a l’oest, al mateix temps que s’han incorporat al nucli urbà diversos municipis adjacents (Charlestown al nord, South Boston, al sud, East Boston al nord-est, Brighton, Dorchester, Hyde park, Roxbury i West Roxbury), a part les ciutats satèl·lits creades més al nord per a descongestionar els sectors d’indústria pesant, situades als entorns del port marítim (Chelsea, Revere, Everett i Malden). L’àrea metropolitana comprèn diverses ciutats i diversos districtes residencials (Cambridge, Brookline, Quincy, Newton i Lynn). La principal activitat de Boston és la comercial, i el seu port, unit per una ampla xarxa de ferrocarrils i carreteres amb el nord-est industrial, és un dels més actius de la costa atlàntica americana. L’activitat bancària és la segona dels EUA en importància, després de Nova York. També és important l’activitat industrial: tèxtil, del cuir, mecànica, del cautxú, del paper i les arts gràfiques, de la construcció naval i de refinació de petroli, electrònica, aeronàutica, telecomunicacions i aeroespacial. Boston és un centre d’ensenyament superior: Harvard University (al districte de Cambridge), del 1636, Boston University (1839), Northeastern University (1898) i Simmons College (1899). Té aeroport internacional. Boston fou fundada el 1630 per J. Winthrop, administrador de la Massachusetts Bay Company. Centre administratiu de Massachusetts, fou també el principal focus del puritanisme americà i un important nucli intel·lectual: el 1704 hom hi pública el New Letters, primer diari de l’Amèrica anglesa. El desenvolupament econòmic de la ciutat, produït principalment per l’activitat comercial del seu port, es veié compromès durant la segona meitat del s. XVIII, quan el parlament britànic gravà amb una sèrie de taxes els productes colonials. Els comerciants de Boston foren els primers colons americans que protestaren i aviat llur ciutat es convertí en escenari de diversos fets que preludiaren la revolució americana: el 1770 tingué lloc l’anomenat Boston Massacre quan les forces britàniques mataren cinc bostonians; el 1773, el Boston Tea-party, destrucció del carregament de te de tres naus per a protestar contra l’impost d’aquesta mercaderia. Immediatament la metròpoli tancà el port de Boston, ocupà militarment diverses places i suspengué la constitució de Massachusetts. Els representants de les altres colònies es reuniren pel setembre del 1774 per tal de prendre mesures comunes. Pel juny del 1775 es produí el primer fet d’armes, a Bunker Hill, quan les tropes americanes que assetjaven Boston foren desallotjades per les britàniques; finalment, però, pel març del 1776 Boston fou presa per Washington. Durant el mandat de Jefferson, la ciutat, un dels centres federalistes, veié declinar la seva supremacia marítima a causa de la llei d’embargament decretada per aquell (1807), i gradualment esdevingué un centre industrial que anà creixent gràcies a la construcció del ferrocarril i a l’increment de la immigració. Nucli d’oposició a l’esclavitud, Boston lluità al costat dels exèrcits de la Unió durant la guerra de Secessió.

Col·laboració: 
RAs / JCM
Llegir més...